talaiot

en un petit pais, un petit cim; un bufec, un crit, una mirada. Tot plegat, un passeig escàs, curt, per un camí abrupte i aspre des d'on veure neixer la llum del sol i cercar l'impertorbable ponent. Com el propi viatge de la vida, un principi i un final, des del cau del nostre propi món per refer-lo cada dia

dimarts, 25 de març del 2014

La platja de Pals, el somni de la llibertat


Avui, la platja de Pals és un privilegi. Aquesta afirmació pot donar entendre que la finor de la platja, la sorra, les dunes, la qualitat de l’aigua, ... és esplèndida, magnífica, ... ; una meravella, vaja. I no és veritat, al menys del tot. O també, pot donar a pensar que, el grau d’urbanització de l’entorn és plenament respectuós amb la natura, i que la presència humana està perfectament integrada amb el medi marí. I tampoc és això, tornaríem a faltar a la veritat. Malgrat tot, continuo afirmant que, avui la platja de Pals és un privilegi: el somni de la llibertat. Per què? Miraré d’aclarir-ho.
la platja de Pals des del castell de Begur

De sempre, la platja de Pals ha estat un dels llocs de bany predilectes de la gent de la comarca degut a la facilitat del seu accés, a la comoditat i amplitud de l’entorn, a la possibilitat de tenir un matí de dissabte o de diumenge agradable amb la mainada, en un espai per banyar-se, per parar el sol, per jugar un xic a pilota o a pales, o a pilota o a vòlei, ..... El paratge dóna per a tot, i per a tothom. A més, la bona orientació de la platja permet el bany en un horari dilatat, de matí fins a darrera hora de la tarda; i la mica d’aire que corre, a partir de mig matí, també facilita l’estada a aquelles hores caniculars en que la insolació és més intensa. Tot plegat, en resum, un lloc agradable on  banyar-se, com a preludi d’un àpat familiar sota l’ombra de les àmplies pinedes que, encara avui, reposen plàcidament en l’immediat rerepaís.
dunes amb les Medes al fons

Ara bé, la presència de les antenes de l’emissora americana de propaganda anticomunista Ràdio Liberty, construïdes l’any 1959 en plena Guerra Freda, així com una qualitat de l’aigua bastant dubtosa, pels abocaments del riu Ter i del rec del Molí, que rega els arrossars de la plana i de les basses d’en Coll, eren unes notes negatives prou importants. Amb la davallada, a partir de l’any 1989, dels règims de l’Europa oriental de l’òrbita soviètica, la utilitat i la permanència de l’emissora es posà en qüestió, en un procés de tira i afluixa entre les administracions de l’Estat que culminà amb el seu tancament i la voladura de les antenes el dia 22 de març de l’any 2006 (enmig d’una certa polèmica entre els partidaris de l’enderroc total i els de mantenir al menys una part de les instal·lacions, ja sigui com a simple record de la Guerra Freda, o com a garantia de preservació de l’entorn davant de l’urbanisme  fora-senyat dels especuladors, o, senzillament, pel propi interès científic en mantenir part dels aspectes  tècnics més remarcables de l’emissora).
Amb tot, avui, un cop desmantellades les antenes que, òbviament alteraven de manera substancial la fisonomia del paisatge, la platja de Pals, amb la de la Fonollera i la de l’Estartit, llueix esplèndida, i el seu perfil, suau i concret, en forma d’arc destensat, coronat per la Punta Espinuda, per la banda de Begur, i per les illes Medes, pel cantó de l’Estartit, s’aboca al mar d’una manera plàcida i harmònica. Un mar, d’ordinari, un xic mogut a partir de mig matí, però que sempre descansa tranquil a primera hora del dia i al capvespre, malgrat que, en dies de tramuntana pot arribar a ser brau i perillós per a navegants mal equipats; però una delícia esperada pels practicants de l’esport de la taula de surf. I, també avui, la qualitat de l’aigua, encara que no pot ésser excel·lent degut a les aportacions aqüíferes esmentades abans, amb la posada en marxa en els darrers anys de les plantes de tractament de les aigües residuals en la major part dels municipis que conviuen amb el riu Ter, ha millorat de manera notable.
el mar enfadat en un dia de tramuntana

I si un bany a l’estiu, especialment a primera hora, és d’allò més agradable, un passeig pel camí saulonenc construït a l’antic sector de les antenes, mirant el mar entre les dunes, els joncs, els canyers i els lliris marins, amb les Medes al fons, i la posta de sol amb el vol de les gavines al capvespre, és durant tot l’any una experiència que s’ha de viure i s’ha de gaudir. És clar que la platja de Pals no pot competir amb les petites caletes que abunden per tot el massís de Begur i per bona part de la Costa Brava: el paisatge i la geologia de l’entorn són molt diferents. Però, quan diem que no pot competir, volem dir això, que no juguen a la mateixa competició, els seus atributs i qualitats són d’una altra categoria: un entorn urbanitzat, sí (com no podria ser d’altra manera al rovell de l’ou de la Costa Brava), però que té un litoral molt poc construït (mai podrem agrair prou la presència durant tants anys de l’emissora ianqui, amb les seves enormes andròmines, barrant, juntament amb el Club de Golf de Pals, el pas cap el mar), amb abundants pinedes on reposar o fer la migdiada, una gran zona humida, plena de recs  i d’aiguamolls, on gaudir del passeig, i d’arrossars i camps on es treballa la terra; i on només destaquen pel seu mal gust els apartaments del sector de la platja del Racó, i amb una mica més de qualitat els del sector del golf, on hi ha també l’únic hotel de la platja.
cap des Forn i ses Negres, des de la platja Gran

Així, a tot l’entorn de la platja de Pals s’observa una presència humana discreta, un paisatge pels amants del contacte directa amb la natura on poden també practicar lliurament el nudisme (si fa 40 anys el sector nudista estava restringit a les platges de la cala Moreta i de la cala de l’Illa Roja, sota el camí de ronda a sa Riera, i a un petit sector a garbí de la platja Gran de Pals, on estaven omnipresents les tres primeres antenes), avui l’espai ocupat pels nudistes ha anat creixent arreu  i conviu d’una manera prou harmònica amb els banyistes que paren el sol d’una manera més tradicional. 

Aquest estiu passat, després d’haver fet una passejada amb caiac, mentre treia l’embarcació de l’aigua, parlava amb una senyora de Barcelona que havia viscut durant molts anys al Carib, concretament a la República Dominicana, i em comentava el següent: “sí, el Carib és molt bonic, les seves platges són molt maques, amb moltes palmeres, el mar tan blau, ... però, això que teniu, que tenim, aquí, ... de poder-te banyar tranquil·lament sense patir pel mar, amb aquesta vista meravellosa de les Medes al fons, al costat de les dunes, a tocar de les pinedes, i sense que ningú et faci nosa, ... és el súmmum de la llibertat; no hi ha color, a mi m’agrada més aquest mar de la Costa Brava que no pas el Carib”.

Bé, segur que n’hi haurà per a tots els gustos, però, al menys per a mi, la platja de Pals és un privilegi: hem passat d’una llibertat etèria i simbòlica proclamada pel tam-tam de la radio dels temps de la Guerra Freda al silenci de la pau i al somni de la llibertat que encara avui (ni que sigui de manera puntual i una mica virtual) es pot gaudir aquí.


diumenge, 16 de març del 2014

Quermany


Quermany, Quermany

de vora el mar gairebé no se’t veu
a tu, muntanya breu de l’Empordà petit
ni a la suau i doble silueta que et conforma
ni a la pedra gran que de molt antic et dona nom













Quermany, gros i petit
la nostra petita muntanya màgica
al bell mig de la plana i dels aiguamolls
que conserves viva la llegenda de l’argolla
com tirador ancestral de la porta d’entrada al cau
a la gruta del gelós drac de la nostra efímera riquesa















Quermany gros, Quermany petit
avui dorms en els bells i antics somnis
en l’enyor de les petjades èpiques indigetes
en l’esforçat treball fet a les teves entranyes minerals
i en el record d’un paisatge descrit succintament pel vell Avieno
rememorant una geografia incerta al bell mig d’un terra rica i humida
al moment de cercar el dubtós inici d’un promontori a la lunar deessa Selene















Quermany, pedra vella i aspre
mineral tartera farcida de vedrunes
de matolls, esbarzers, arboços i pocs pins
talaia empordanesa que ens acompanyes
que ens dones la joia de la vista i la presència
plaer inenarrable de les mirades que et contemplen
ancestral refugi  de vida dels nostres millors avantpassats
foc permanent del l’imaginari empordanès el néixer el sol cada dia   















Pujaré i baixaré al ritme de la tramuntana
ja sigui des del Contantinc, de Pals o de Regencós
ensopegant, relliscant i trepitjant  els teus còdols infinits
tot resseguint el dors dels teus costeruts i esforçats camins
el rastre de perduts i aspres corriols esllavissats pel foc i la pluja
vorejant comals i balmes de les teves mines i terreres de calç i fang
i gaudint al contemplar el Montgrí i el Canigó i els aiguamolls i la plana
espurnejada de conreus, masos, llogarrets i viles d’aquest petit país emporità
on les muntanyes de Begur miren el mar coronat a gregal per la Meda i el Cavall Bernat

Hola Quermany! Ja vinc