talaiot

en un petit pais, un petit cim; un bufec, un crit, una mirada. Tot plegat, un passeig escàs, curt, per un camí abrupte i aspre des d'on veure neixer la llum del sol i cercar l'impertorbable ponent. Com el propi viatge de la vida, un principi i un final, des del cau del nostre propi món per refer-lo cada dia

divendres, 7 de desembre del 2012

Aquest discurs no s'hauria d'oblidar mai

Val la pena aprofitar les paraules d'un governant savi, com és el cas de les que va fer el President de l'Uruguai a la darrera cimera de Rio+20


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada